Las dos actividades que mas me han gustado

Las dos actividades que mas me han gustado de la asignatura de Educación Artística y Estética son:la lamina de los 15 peces diferentes y los títeres de dedo.

La lamina de los 15 peces consistía en dibujar un fondo marino en el cual aparecieran 15 tipos de peces distintos, la dificultad de esta actividad es que tienes que potenciar la imaginación a la hora de dibujar los peces, ya que no se pueden repetir, pese a eso, ha resultado divertido crear peces extraños, ya que podían ser inventados, por ejemple he hecho un pez corbata, un pez copa y un pez botella.

Una vez finalizado el dibujo del fondo marino con sus diferentes peces, he pasado a la segunda fase de la actividad, calcar, sirviéndome de un bolígrafo de punta fina, lo realizado utilizando la lámina de ceras (para calco) elaborada en una sesión anterior.

El resultado me ha encantado: un fondo marino de diversos colores, divertido y diferente.

Durante su realización me sentí tranquila y disfrutando de las lineas de mi dibujo, sin duda pondré en practica esta técnica a lo largo de mi carrera como estudiante y docente.

Los títeres de dedo.

El trabajo con yeso me ha gustado mucho, me he sentido con libertad de hacer todo aquello que quisiese, aunque no he conseguido plasmar con exactitud lo que tenia en mente.

Me he encontrado con varias complicaciones mientras realizaba los títeres, por ejemplo, mientras trabajaba con el yeso intentaba (aunque no con mucho éxito) dejar uniformes las superficies de mis figuras, se quedaban "tropezones" y relieves que yo no deseaba, esto me frustraba. Ahora, creo que una posible solución a este dilema seria el pasar una lija fina por los títeres.

Durante la realización de esta actividad he disfrutado y me he divertido, y el resultado final me ha gustado mucho.

La temática elegida para ambientar a mis títeres de dedo es el mundo extraterrestre, creo que este tema puede dar mucho juego en el aula de infantil, ya que las usaría en un contexto donde dichos personajes aparecieran, como por ejemplo películas de animación.

"A la nostra feina també sembrem, però no sabem quan collirem ni què"

Jaume Cela

El sembrador de estrellas

Reflexión comunicación audiovisual y multimedia

En esta entrada haré una reflexión personal del trabajo final de la asignatura de Comunicación Audiovisual y Multimedia en la Educación Infantil.

El trabajo que hemos realizado en grupo esta compuesto por el análisis de la película "Blancanieves y los Siete Enanitos", en él hemos profundizado en aspectos como los valores positivos y negativos, los mensajes que la película transmite, etc.

El trabajo es el siguiente:

Análisis cinematográfico _Grupo Ibiza

Durante la realización del trabajo he aprendido a juzgar los contenidos que los diferentes medios de comunicación (y multimedia) nos muestran, y su influencia en la sociedad.

Tras analizar diversas películas de Disney me he dado cuenta de que estas no han evolucionado mucho a lo largo de la historia, ya que en su trasfondo siguen manteniendo valores sexistas . Las formas de transmitir los mensajes han cambiado, pero no su contenido. La princesa, bella y hermosa, sigue en la búsqueda de su amor verdadero.

Personalmente, opino que Blancanieves y los siete enanitos NO es una película idónea para trabajar en la etapa de educación infantil, ya que en ella destacan mas los valores y mensajes negativos que los positivos. Los elementos sexistas están presentes durante toda la película, como por ejemplo el papel de "ama de casa" que adopta Blancanieves en la casa de los enanitos, la importancia de la belleza femenina, o el rol dependiente de la mujer.

No obstante, la película también contiene aspectos muy positivos, como el trabajo en grupo, la limpieza y el orden, el superar situaciones, etc. pero los niños de infantil son como esponjas, absorben cualquier información que se les presente, y por tanto que es muy difícil utilizar esta película con finalidades didácticas a no ser que el/la maestr@ se centre únicamente en los aspectos instructivos, dejando de lado los distractivos (cosa muy difícil, ya que los pequeños son muy curiosos).

Para acabar me gustaría decir que las princesas Disney también pueden ser personas MAS DIVERTIDAS Y MAS ACORDE CON LA REALIDAD DE LA SOCIEDAD.

Tema 4. La mesura

Una primera aproximació al concepte de magnitud seria “quelcom que es pugui mesurar”. I, què significa mesurar? Podríem dir que mesurar consisteix en “obtenir un nombre que representi quanta quantitat hi ha d’una determinada magnitud”.

Per un mestre o mestra, serà necessari:

• Un apropament a l’estructura matemàtica abstracta que permeti fonamentar aquests continguts.
• Una presa de consciència de la manera com l’Infant ha de prendre contacte amb distintes experiències de comparació i quantificació que el portaran poc a poc a la comprensió del procés de mesura.
• Ús adequat d’unitats i instruments de mesura lligats a diferents magnituds: longitud, superfície, capacitat-volum, massa-pes, temps y diners.

Els nens comencen per comparar les coses amb parts del seu cos; posteriorment prenen objectes de referència; i, finalment, se n’adonen de la necessitat d’adoptar una unitat de mesura comú per tal de comunicar-se amb la resta d’infants.

Situacions de mesura:

• Comparació directa. Es dóna quan comparem dos objectes directament. Ex: Tens dos llapis i dius: quin és més llarg? No estem quantificant.
• Comparació indirecta. Pot passar que dos objectes no es puguin comparar directament entre si o que sigui difícil fer-ho. Es pot utilitzat un element que faixi d'intermediari per tal d'establir aquesta comparació. Ex:Vull saber quin dels dos arbres té un tronc més gruixut. Amb infants ho podem fer amb una corda, amb els braços... Agafar una poma i una taronja. Posen les dues a una balança.
• Necessitat d’ordenar i classificar. Quan es comparen més de dos objectes respecte d'una determinada magnitud, a vegades és necessari organitzar-los segons aquest criteri. Ex: Quan tenim molts objectes iguals ho podem classificar per tamanys. Ex: regletes de Cuisenaire.
• Necessitat d'unitat de mesura: T’has de posar d’acord en una unitat patró. Hi ha casos en que directament no pots fer una comparació. Quina classe és més gran? La dels peixets o la dels crancs? Contant les rajoles. El pes es pot fer amb saquets. Posem a una balança els saquets a un costat i l’objecte a l’altre costat. Ex: la poma pesa 7 saquets.
• Necessitat de fraccionar la unitat: Pot ser que la unitat escollida sigui massa gran per l’objecte que es vol mesurar i sigui necessari fraccionar-la o buscar unitats més petites per tal de poder donar la mesura amb millor precisió. O també por succeir que la unitat sigui massa petita i convingui usar-ne una de més gran.

Conceptes bàsics:

• Magnitud: qualitat o propietat que pot ser quantificada i mesurada. Es pot comparar usant nombres. La llargada, la superfície, el volum, el pes... Unes són més físiques (longitud) que altres.
• Quantitat: la quantitat de magnitud (longitud, pes...) que presenta un objecte. És el que et permet dir que aquest és més llarg que l’altre, encara que ho mesuris amb centímetres o amb una altra mesura.
• Mesura: el valor numèric que li assignes a la quantitat.
• Unitat de mesura: quantitat que s’adopta com a referència per mesurar una magnitud en un objecte. La mesura assignada serà el nombre de vegades que la quantitat de magnitud de l’objecte contingui la unitat. Unitat o patró a la qual està referida la mesura. Quan dic 25º dic 25º centígrads.

Les magnituds contínues i discretes:

• Continues: El pes: 1mg, 2,4grams... la longitud: 3 cm, 3,1... en general les magnituds físiques són contínues. Prenen valors reals, pots variar-les contínuament: una cosa la pots estirar de forma contínua, no a salts... Temperatura, pes, temps, longitud...
• Discretes: són aquelles que només poden prendre valors sencers i es mesuren amb nombres naturals ja que consten d’unitats aïllades i indivisibles. Els diners. Encara que tinguis cèntims, més petits no en pots tenir. És un número sencer. Ex2: La quantitat d'alumnes d'una aula.

Mètodes de mesura:

• Directes: Quan poden agafar la unitat patró i contar-la quantes vegades hi ha. Ex. Jo tinc una capsa, miro quantes vegades puc posar la capsa a la taula (5). Comptant rajoles. Aquest és més llarg que aquest, hi queb menys líquid...Principalment es treballarà la longitud i el pes
• Indirectes: La mateixa mesura d’abans, però en canvi de comptar totes les rajoles, compto les d’un costat, les d’altre i multiplico. És a dir, quan fem càlculs. Amb el temps no poden fer comparacions indirectes.

Exemples : l’àrea duna classe es pot trobar de forma directa comptant les rajoles. També es pot trobar de forma indirecta a través de les mesures de les dues dimensions (llarg i ample), emprant la fórmula que tots coneixem

Propostes didàctiques per fer a l'aula

Els jocs o exercicis de lògica són, principalment, de tres tipus:

• Relacions: Es realitzen comparant objectes i detectant el que tenen encomú; primer amb dos objectes i després amb més. Després segueixen les relacions d’ordre.
• Reconèixer i definir: aquests jocs consisteixen en agrupar i definir objectes o grups d’objectes per les seves qualitats, expressades per afirmació o per negació à jocs del SI i del NO.
• Operacions o canvis de qualitats: són jocs que permeten passar d’un element a un altre a partir del canvi d’una qualitat.

Resum d’activitats:

Relacions per igualtat o semblança

• Objectes iguals: emparellament.

• Més objectes: classificacions segons criteris preestablerts o lliures.

Correspondències entre objectes d’un grup i d’un altre --> Seriacions d’objectes amb alternança de qualitats.

Jocs d’identificació d’un element a partir de l’afirmació o la negació dels seus atributs. --> Amb tot tipus de materials i especialment amb els blocs lògics.

Ordenacions d’objectes segons una qualitat creixent o decreixent.

Jocs de la màquina de canviar qualitats. --> Es realitzen de forma quasi exclusiva amb material lògic.

Alguns exemples:

Emparellar: visual, tàctil, musical. Emparellar per utilitat.

Joc de la peça amagada. Jocs de veritat.

Ordenació tàctil-visual (per volums per exemple).

Màquina de canviar qualitats.

Classificació d’un conjunt pel seu nombre d’elements

Preparem unes cartolines petites (d’uns 10x10 cm). En cadascuna dibuixem diversos objectes: juguets de tres tipus (globus, pilotes i ninots), de tres colors (verd, blau i vermell) i en quantitats diferents (3, 4 i 5). Tindrem 27 elements.

Les donem als nens i els demanem que facin tres piles. Típicament començaran a classificar-les per colors. Tornem a barrejar i els demanem que classifiquin segons un altre criteri (ho faran segons la forma, és a dir, el juguet). Aleshores se’ls pregunta “a veure qui descobreix una altra manera de fer tres munts”. La solució es fer-ho en funció del nombre d’elements.

Si no se’ls ocorre aquesta solució, és que encara no estan prou madurs i que la noció de quantitat encara no està clara. No s’ha d’insistir ni explicar res.

La màquina de canviar quantitats

El mateix que la màquina de canviar qualitats, però ara, en comptes de material lògic, farem servir pedretes.

Els signes de la màquina són, per exemple: +2 o bé +3, etc.

Per una porta entra un nombre conegut de pedres i darrera de la màquina els jugadors han de realitzar l’acció que el signe indica, és a dir, afegir-ne 2 o bé afegir-ne 3... Quan surten les pedretes les compten.

Convé treballar la màquina +0.

Aleshores introduirem la màquina per treure que tindrà com a símbols el -2, el -3

El joc del garatge

Per treballar el càlcul mental. Aquest exemple és per al grup de 4 anys i es treballa fins al 4.

Juguen dos nens, un a cada costat d’una capsa de sabates que té dos forats als laterals pels que hi caben exactament dos cotxes de cartolina. Prèviament, els nens han vist que la capsa està dividida en 4 parts i que a cadascuna hi cap exactament un cotxe.

Cada nen o nena té 4 cotxes. Es tapa la capsa i comença el joc: el primer introdueix en la capsa el nombre de cotxes que vol (1, 2, 3, 4 o cap ni un) dient-ho en veu alta i amagant els altres. El segon nen ha de decidir quants cotxes hi posarà per tal que el garatge quedi ple.

Longitud

• Començarem amb comparacions directes de llargària i alçada. Farem propostes de comparació que seran també la base per establir ordenacions.
• Més endavant proposarem situacions on no sigui possible la comparació directa i guiarem als infants cap a l’ús d’objectes intermediaris.
• Només en el cas en què s’hagin assimilat bé els processos anteriors introduirem les unitats de mesura no convencionals: pams, pals, llapis, llibres,...

Pes

• Començarem també fent comparacions directes. Convé treballar la distinció pes-volum dissenyant activitats a tal efecte.
• Convé tenir balances de plats a classe. Activitats inicials per comparar indirectament objectes que prèviament s’han comparat abans de forma directa.
• Més endavant treballarem en el procés d’equilibració de la balança (igualació). Aquesta activitat també ajuda a introduir els conceptes de sumar i restar.
• L’ús o no d’unitats de mesura no convencionals a Infantil dependrà de l’evolució dels infants.

Capacitat

• A l’Educació Infantil, aquesta magnitud es treballa només a nivell d’experimentació.
• Materials per treballar: amb aigua i recipients de diferents formes. També es pot treballar amb sorra o altres sòlids multifraccionats.
• Els infants han d’experimentar lliurement amb els diferents recipients: llaunes, ampolles, pots, capses, embuts, ...
• Convé fer-los verbalitzar: a la llauna hi cap tot el que hi havia a l’ampolla?

Temps

• Convé treballar l’estructura cíclica de la natura: el dia i la nit, el matí i la tarda, les estacions de l’any...
• També convé treballar els períodes de temps artificials com: els dies de la setmana, els mesos de l’any, les hores...
• Planificar intencionadament repeticions per tal de reconèixer el temps.
• Cal tenir calendaris: de la setmana per anar-hi posant fets rellevants; del mes per posar dates significatives.... Això els donarà punts de referència
• Fer activitats per començar a introduir la mesura del temps: falten tres dies per; d’aquí una setmana anirem al parc; el mes vinent farem la castanyada..
• La mesura de petits intervals de temps cau fora de l’educació infantil. Només es faran activitats si els propis infants ho plantegen.

Tema 3. Els nombres i les operacions

Usos del nombre: L’Infant rep molts imputs numèrics des que neix. Per tant, és necessari que coneguem els contexts numèrics que són els que coneix l’Infant

Seqüència verbal: és quan es fa servir la seqüència en ordre (un, dos, tres, quatre...). Es pot usar per trobar el cardinal d’un conjunt; la posició que ocupa un element en una ordenació; per fer operacions; per mesurar...cardinal, ordinal, operacions, mesurar.

• Comptar: quan cada nombre s’associa amb un element d’un determinat conjunt.
• Cardinal: quan volem saber “quants n’hi ha”. Jo sóc el primer de la llista.
• Ordinal: quan ens diuen la posició relativa d’un element dins d’una ordenació.
• Etiquetes (nominal): quan serveixen per etiquetar els elements d’un conjunt.

Estratègies per quantificar:

• Quantificacions petites: primer comptant tocant i després comptant assenyalant.
• Percepció global del nombre (subitització): Si el tamany es pot percebre amb un cop d’ull, el nombre apareix en la nostra ment de forma instantanea.
• Comptatge: Per conjunts nombrosos en els que la subitització no ens serveix, fem servir el procés de comptatge; el nombre amb el que es finalitza els procés de comptar ens dóna el cardinal del conjunt.
• Estimació: Hi ha situacions en les que no es pot o no és necessari comptar. En aquest cas, podem fer una aproximació o estimació
• Càlcul: El cardinal d’un conjunt també es pot trobar usant les quatre propietats elementals (suma, resta, multiplicació i divisió) i les seves propietats

Sistemes de Numeració Decimal

Hi ha diferents formes de representar els nombres i per tant hi ha diferents sistemes de numeració. Als infants se’ls ha d’ensenyar el nostre sistema de numeració (el decimal) per tal que es puguin moure per la nostre societat i per comunicar-se.

35233 = 3 Desenes de miler + 5 milers + 2 centenes + 3 desenes + 3 unitats.

30.000 + 5000 + 200 + 30 + 3

3x10⁴ + 5x10³ +2x10² + 3x10 + 3

És additiu però s’anomena un sistema multiplicatiu. Per passar de les unitats a les desenes necessitem 10 grups d’unitats. Per passar de les desenes a les centenes necessitem 10 grups de desenes.

Tema 2. Lògica i conjunts

• Concepte de veritat lògica

Un argument és un conjunt d’una o més oracions. L’última oració s’anomena conclusió mentre que les anteriors s’anomenen premisses. De forma intuïtiva, les premisses són l’evidència que ens ha de convèncer de la veracitat de la conclusió. És habitual representar els arguments fent un llistat de les premisses i la conclusió separant-la mitjançant una línia.

Oració 1

Oració 2

.

.

.

------------------

Conclusió

Un argument és correcte sempre que si totes les premisses són certes, la conclusió també ho és. Aleshores direm que la conclusió es conseqüència lògica de les premisses.

• Elements de la lògica proposicional: proposicions i connectors

La Lògica de Proposicions consta de dos elements fonamentals: les proposicions o enunciats i els connectius o operadors lògics.

Una proposició o enunciat es qualsevol frase o oració declarativa, és a dir, qualsevol expressió lingüística de la qual es pot afirmar si és certa o falsa. Per tant, no serien proposicions les oracions interrogatives.

Anomenem connectiu a un nexe o partícula del llenguatge que afecta a una o més proposicions actuant sobre elles per tal de convertir-les en d’altres proposicions. Així, partint de proposicions simples podem formar-ne de compostes usant diversos connectius.

Així doncs, en lògica representem les proposicions mitjançant lletres proposicionals (p, q, r, ...) i els connectius amb els símbols ¬, ∧, ∨, →, ↔.

Negació	¬
Conjunció (i)	(p∧q)
Disjunció (o)	(pVq)
Implicació (condicional)	(p-->q)
Bicondicional	(p<---->q)

• Taules de veritat

Ens queda un aspecte per analitzar: la semàntica del llenguatge lògic. La interpretació o significat d’una proposició és el seu valor de veritat, és a dir, si és certa o falsa. Per determinar-ho, assignarem a cada lletra proposicional un valor de veritat (V simbolitzarà vertader, mentre que F simbolitzarà fals).

El valor de veritat d’una fórmula composta està determinat pel valor de veritat de les lletres proposicionals que en ella intervenen. Aquesta determinació s’organitza a través de les anomenades taules de veritat. A continuació mostrem les taules de veritat per als connectius prèviament definits.

La correcció d’un raonament també es pot demostrar usant regles lògiques conegudes (regles d’inferència). A continuació exposarem tres regles d’inferència àmpliament usades:

Regla de modus ponens:

(p→q)

p

---------

q

Regla de modus tollens:

(p→q)

¬q

---------

¬p

Regla de transitivitat:

(p→q)

(q→r)

---------

(p→r)

3. TEORIA DE CONJUNTS

Aquesta teoria és la que ens permet sistematitzar les relacions que els infants van construint per raonar de forma lògica i elaborar conceptes, en particular, el concepte de nombre.

• Conjunts: definicions bàsiques

Quan es busquen semblances entre diversos objectes, es poden agrupar els que siguin semblants. Per exemple, un infant pot fer una agrupació d’objectes que siguin de color vermell.

- Per extensió (es coneixen tots els seus membres): D={ gener, febrer, ...}

- Per comprensió (es coneix una qualitat comú a tots els membres): D={ de l’any}

Ens limitarem a donar un significat intuïtiu de cada una d’aquestes relacions:

a. Pertinença: el nen ha de ser conscient de que, per exemple, la pilota groga forma part del grup de coses grogues.

b. Inclusió: p -->q. Adonar-se de que, per exemple, el grup dels gossos està dins del grup dels animals. (En aquest cas, es diu que el conjunt dels gossos és un subconjunt del conjunt dels animals).

c. Complementari: ¬p. S’associa amb la negació d’un atribut. Es pot treballar escollint una pilota que no sigui gran, per exemple.

d. Intersecció: p˄q. Es tracta de comprendre que un objecte pot pertànyer a més d’un grup alhora, com per exemple una pilota vermella que pertany al grup dels juguets i de les coses vermelles.

e. Unió: p v q. Juntant grups s’obtenen d’altres més grans. Per exemple, els gossos, els gats, el conills...formen el conjunt dels animals.

• Relacions: classificació i seriació

Aassociar entre sí elements d’un mateix conjunt segons un criteri determinat, organitzant així aquests elements. Això és el que s’anomena establir una relació en un conjunt. Hi ha dos tipus fonamentals de relació, en el sentit matemàtic del terme, que donen lloc a dos processos importants en el desenvolupament cognitiu de l’Infant i que són la base tant per l’elaboració del concepte de nombre com d’altres conceptes matemàtics i no matemàtics:

a. Classificacions:

Fem una classificació quan, en comparar tots el elements d’un conjunt segons una determinada qualitat, agrupem els que són iguals respecte a aquesta qualitat, és a dir, els que són equivalents.

Exemple: podem classificar als nens de la classe pel color del seu cabell, obtenint així vàries classes amb un determinat nombre d’elements cadascuna.

Per tant, la classificació és una estructura lògica molt important pel desenvolupament del coneixement en general i per les matemàtiques en particular. Molts dels conceptes matemàtics es formen sobre relacions d’equivalència, les quals permeten abstraure idees que representen la realitat: el concepte de nombre, el concepte de magnitud... Per una altra banda, la classificació és una forma d’organització dels conceptes: nombres parells i senars, corbes tancades i obertes, persones segons la seva procedència...

b. Seriacions

Organitzar objectes a partir de la diferència que presenten segons una determinada variable. El grau en que es diferencien, permet fer una ordenació que dóna lloc a una seqüència o sèrie d’objectes, disposats segons algun criteri. Matemàticament, estem establint una relació d’ordre dins d’un conjunt. Per exemple, es pot ordenar el conjunt dels nombre naturals segons el criteri “ser menor que”, o un conjunt de recipients segons el criteri “tenir més capacitat que”, o un conjunt de nens segons l’alçada, de més baix a més alt.

Per ordenar una sèrie d’objectes, és necessari relacionar dos d’ells i al mateix temps coordinar aquesta relació amb les altres que s’han fet i que es faran. És necessari comparar dos a dos tots els objectes? Sabem que no en virtut d’una propietat lògica molt important: la propietat transitiva. Els nens, al principi, ordenen de manera perceptiva, sense cap raonament, i només són capaços d’ordenar tres objectes o, com a molt, cinc.

En resum, amb els nens petits es treballen dos tipus de seriacions, l’ordenació segons diversos graus d’una mateixa qualitat (fonamental per al concepte de nombre i de magnitud, ja que implica la comparació de quantitats) i la repetició d’una seqüència o patró.