Propostes didàctiques per fer a l'aula

Els jocs o exercicis de lògica són, principalment, de tres tipus:

• Relacions: Es realitzen comparant objectes i detectant el que tenen encomú; primer amb dos objectes i després amb més. Després segueixen les relacions d’ordre.
• Reconèixer i definir: aquests jocs consisteixen en agrupar i definir objectes o grups d’objectes per les seves qualitats, expressades per afirmació o per negació à jocs del SI i del NO.
• Operacions o canvis de qualitats: són jocs que permeten passar d’un element a un altre a partir del canvi d’una qualitat.

Resum d’activitats:

Relacions per igualtat o semblança

• Objectes iguals: emparellament.

• Més objectes: classificacions segons criteris preestablerts o lliures.

Correspondències entre objectes d’un grup i d’un altre --> Seriacions d’objectes amb alternança de qualitats.

Jocs d’identificació d’un element a partir de l’afirmació o la negació dels seus atributs. --> Amb tot tipus de materials i especialment amb els blocs lògics.

Ordenacions d’objectes segons una qualitat creixent o decreixent.

Jocs de la màquina de canviar qualitats. --> Es realitzen de forma quasi exclusiva amb material lògic.

Alguns exemples:

Emparellar: visual, tàctil, musical. Emparellar per utilitat.

Joc de la peça amagada. Jocs de veritat.

Ordenació tàctil-visual (per volums per exemple).

Màquina de canviar qualitats.

Classificació d’un conjunt pel seu nombre d’elements

Preparem unes cartolines petites (d’uns 10x10 cm). En cadascuna dibuixem diversos objectes: juguets de tres tipus (globus, pilotes i ninots), de tres colors (verd, blau i vermell) i en quantitats diferents (3, 4 i 5). Tindrem 27 elements.

Les donem als nens i els demanem que facin tres piles. Típicament començaran a classificar-les per colors. Tornem a barrejar i els demanem que classifiquin segons un altre criteri (ho faran segons la forma, és a dir, el juguet). Aleshores se’ls pregunta “a veure qui descobreix una altra manera de fer tres munts”. La solució es fer-ho en funció del nombre d’elements.

Si no se’ls ocorre aquesta solució, és que encara no estan prou madurs i que la noció de quantitat encara no està clara. No s’ha d’insistir ni explicar res.

La màquina de canviar quantitats

El mateix que la màquina de canviar qualitats, però ara, en comptes de material lògic, farem servir pedretes.

Els signes de la màquina són, per exemple: +2 o bé +3, etc.

Per una porta entra un nombre conegut de pedres i darrera de la màquina els jugadors han de realitzar l’acció que el signe indica, és a dir, afegir-ne 2 o bé afegir-ne 3... Quan surten les pedretes les compten.

Convé treballar la màquina +0.

Aleshores introduirem la màquina per treure que tindrà com a símbols el -2, el -3

El joc del garatge

Per treballar el càlcul mental. Aquest exemple és per al grup de 4 anys i es treballa fins al 4.

Juguen dos nens, un a cada costat d’una capsa de sabates que té dos forats als laterals pels que hi caben exactament dos cotxes de cartolina. Prèviament, els nens han vist que la capsa està dividida en 4 parts i que a cadascuna hi cap exactament un cotxe.

Cada nen o nena té 4 cotxes. Es tapa la capsa i comença el joc: el primer introdueix en la capsa el nombre de cotxes que vol (1, 2, 3, 4 o cap ni un) dient-ho en veu alta i amagant els altres. El segon nen ha de decidir quants cotxes hi posarà per tal que el garatge quedi ple.

Longitud

• Començarem amb comparacions directes de llargària i alçada. Farem propostes de comparació que seran també la base per establir ordenacions.
• Més endavant proposarem situacions on no sigui possible la comparació directa i guiarem als infants cap a l’ús d’objectes intermediaris.
• Només en el cas en què s’hagin assimilat bé els processos anteriors introduirem les unitats de mesura no convencionals: pams, pals, llapis, llibres,...

Pes

• Començarem també fent comparacions directes. Convé treballar la distinció pes-volum dissenyant activitats a tal efecte.
• Convé tenir balances de plats a classe. Activitats inicials per comparar indirectament objectes que prèviament s’han comparat abans de forma directa.
• Més endavant treballarem en el procés d’equilibració de la balança (igualació). Aquesta activitat també ajuda a introduir els conceptes de sumar i restar.
• L’ús o no d’unitats de mesura no convencionals a Infantil dependrà de l’evolució dels infants.

Capacitat

• A l’Educació Infantil, aquesta magnitud es treballa només a nivell d’experimentació.
• Materials per treballar: amb aigua i recipients de diferents formes. També es pot treballar amb sorra o altres sòlids multifraccionats.
• Els infants han d’experimentar lliurement amb els diferents recipients: llaunes, ampolles, pots, capses, embuts, ...
• Convé fer-los verbalitzar: a la llauna hi cap tot el que hi havia a l’ampolla?

Temps

• Convé treballar l’estructura cíclica de la natura: el dia i la nit, el matí i la tarda, les estacions de l’any...
• També convé treballar els períodes de temps artificials com: els dies de la setmana, els mesos de l’any, les hores...
• Planificar intencionadament repeticions per tal de reconèixer el temps.
• Cal tenir calendaris: de la setmana per anar-hi posant fets rellevants; del mes per posar dates significatives.... Això els donarà punts de referència
• Fer activitats per començar a introduir la mesura del temps: falten tres dies per; d’aquí una setmana anirem al parc; el mes vinent farem la castanyada..
• La mesura de petits intervals de temps cau fora de l’educació infantil. Només es faran activitats si els propis infants ho plantegen.